Medi natural: Què aprenc mirant un insecte pal?

Per començar, m’agradaria comentar la incertesa que hem va suposar el fet de tenir que cuidar un insecte pal, en grup, durant el primer quadrimestre de l’assignatura, ja que tot i que la part de Medi Naturals la podem relacionar fàcilment amb els éssers vius, no acabava de trobar una relació amb l’aprenentatge que hi podríem fer.

Dit això, i després de fer dues sessions magistrals i el primer seminari, cal dir que aquesta sensació ha canviat, i penso que amb aquesta experiència puc posar a la pràctica tots aquells coneixements i informacions que s’exposen a les lectures recomanades i a les classes teòriques, les quals ens ajuden a desenvolupar la nostra competència científica.

Per desenvolupar aquesta competència científica, segons la lectura; “La construcció del coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?” i “Què comporta desenvolupar la competència científica?”, cal coneixement (classes guiades, lectures...) i interacció amb el món físic (cuidar insecte pal), que és precisament el que estem realitzant fins al moment en aquesta part de l’assignatura, de manera que a més de desenvolupar la competència científica l’estem aplicant de forma autònoma o grupal i de forma significativa (li donem una utilitat a tota la informació que rebem per afavorir la supervivència i benestar del nostre insecte pal).

Per poder fer un bon aprenentatge de les ciències, s’ha creat un context específic, i això ha fet que es promogués una redescripció del coneixement. Es a dir, hem passat d’intervenir o interpretar la realitat des d’un coneixement intuïtiu a investigar (quin tipus d’hàbitat necessita, què menja...), fer hipòtesis, obtenir dades, buscar evidències i usar-les per construir arguments nous (vam descobrir al parlar amb el professor encarregat de la cura d’aquests animals, que el nostre insecte pal no menjava durant els primers dies, ni fulles de roser ni les fulles recent caigudes dels arbres, ja que al néixer i criar-se a la facultat de la Universitat només menjava un tipus de fulla agafada fresca dels arbres que hi ha a la zona del servei de bombers, semblant a l’heura), prendre consciència i explorar possibilitats i limitacions (per decisió comuna entre les membres del grup vam decidir que l’insecte pal seria cuidat cada setmana per cadascuna de nosaltres i que si una no podia optar a agafar les fulles, altres ens encarregaríem de facilitar-li. També li hem canviat l’hàbitat, del pot de cristall amb el que el vam transportar inicialment, per una peixera de plàstic més gran, a la qual li vam posar terra com a base i altres fulles com les de pinya per construir un hàbitat més favorable al seu creixement, ja que vam descobrir que com en el cas de la lectura “Observar i mantenir grills a l’aula per construir el model d’ésser viu”, el desenvolupament del nostre insecte pal no només venia condicionat pel seu aliment sinó per les mesures del seu terrari artificial).

Fotografia de Mashi Miru a l’ambient inicial on vam començar a observar-lo (esquerra), i al terrari artificial creat per les components del grup de forma consensuada (dreta).

En definitiva, considero que estem fent un aprenentatge com a descrobiment on el límit amb l’aprenentatge com a construcció de nous coneixements es veu poc definit. Estem elaborant el propi coneixement per interpretar la realitat però fem aquesta redescripció del pensament on les nostres idees prèvies evolucionen en altres més properes a les científiques gràcies a la vinculació amb l’experiència i l’observació sistemàtica de l’insecte pal. Per tant es dóna una informació que la posem en pràctica conscient o inconscientment, de manera que connectem i actuem per tant en la pròpia realitat i la contrastem amb altres persones, relacionant el pensar, fer i comunicar.

Per concloure aquesta entrada, fer referència a l’última classe del primer seminari de ciències a la qual vam haver de plasmar en paper en forma de dibuix, quin és el procediment que es fa dins de l’insecte pal des de que es menja una fulla fins que expulsa la resta, que no incorpora pel seu creixement i desenvolupament, amb una altre forma (excrement).

Això ha implicat un procediment científic, ja que hem hagut d’elaborar un material de forma conjunta, treballant en equip i prenent decisions immediates. També hem pogut veure la capacitat de diàleg de cada equip de treball i la tolerància a les diferents idees que podien tenir cadascuna de les components.

Tant important com això ha estat, posar-se d’acord i defensar quines idees teníem cada una de com es donava aquest procediment, analitzar les possibles discrepàncies, i acordar com procediríem finalment. Així doncs construíem el nostre propi discurs científic.

A més es veuen reflectides aquelles dues frases que vam comentar a la primera classe magistral;

• “Solo se ve lo que se tiene ya dentro del ojo.”
• “Nunca siempre igual, nunca siempre diferente.”

I es que aquells dibuixos que vam fer cadascun dels grups, en cap cas van ser realment la idea mental que teníem del procediment d’alimentació i digestiu de l’insecte, sinó que és la representació mental de cadascuna de nosaltres posada en comú i plasmada en paper, per tant, en cap moment podem saber realment el que pensem tot i que ho intentem representar.

En el dibuix del meu grup, a més es veu reflectida la segona frase, ja que tot i que no sabem exactament com és un insecte pal per dins, hem fet una analogia amb el cos humà, que com que l’hem estudiat estem partint d’una altre coneixement que ja tenim.

 Fotografia del treball final realitzat en equip; representant el procediment que fa l'insecte pal des de que menja i fa el procés digestiu fins que n'expulsa el que no abosrbeix.