Els contes com a formadors socials

Des dels temps més remots el conte ha estat una eina d’integració social, ja que era una forma d’integrar els valors que les societats confortaven. Aquestes històries han anat evolucionant al llarg del temps tot i que hi ha coses que no han canviat.

En els inicis els contes o històries eren narrats i es donaven per tradició oral, ja que no existia un registre escrit, i quan es va originar, s'ha de tenir en compte que, fins fa molt poc temps la majoria de gent era analfabeta i per tant no el podia descodificar. Així doncs, hi havia la necessitat de transmetre cultura, esdeveniments, història, preocupacions, valors, CONEIXEMENT, d’una forma que pogués ser clara i entenedora per a tots...petits i grans. Buscar un mètode que serveixi per fer un altre tipus de “lectura” diferent a l’escriptura, no és difícil de trobar ja que hem fet ús d’ell des dels temps més remots fins avui dia. El dibuix, podríem dir que és una llengua universal que pot connectar a totes les persones del món, tot i que li puguem donar significats diferents segons els nostres costums, cultura, experiències...

Uns clars exemples de transmissió d’informació són els dibuixos de la cova d’Altamira [fotografía de la dreta] on es veu reflectida una caça amb èxit i els mecanismes i estratègies per aconseguir-la.   Molt possiblement tant un xinès, com un rus, un català o un anglès...faria una interpretació molt similar d’aquests dibuixos[1].

Però a més d’això, us podeu imaginar aquests homes, cobrint el seu cos amb la pell dels animals, explicant al voltant d’una foguera mil i una aventures? Si, si, no siguem tan ingenus de creure que van ser les nostres àvies i besàvies les que van començar a explicar contes, els quals després ens explicaven els pares i fins i tot a l’escola els mestres!!!

Segurament els homes de la cova d’Altamira utilitzaven també aquestes històries, que ara nosaltres anomenem en molts casos contes, no només per cridar l’atenció dels nens sinó com una eina didàctica. Pensem-ho: què millor que explicar com es va enfrontar un grup de cinc homes a una manada de cérvols enfurismats, amb la força dels seus braços, la velocitat de les seves cames, l’agilitat del seu cos i la punteria de les seves fletxes com si fos un conte? Els nens aprendran i tindran en compte, molt probablement, les experiències dels seus pares i membres de la tribu quan hagin de ser ells els qui s’ocupin d’anar a caçar o d’ajudar-los en aquesta tasca. Segurament entre tots els homes de la tribu hi havia algun que tenia una competència oral més rica que els altres, i no puc deixar d’imaginar-me’l al voltant del foc calentó, amb aquest clímax que creen les seves flames i olor a llenya, explicant la història de la caça d’aquell dia, posant més èmfasi i canviant el to de veu segons la tensió del moment, perquè no hem d’oblidar que tot i que no ho fessin a consciència al haver estat una experiència pròpia i real, no podem evitar emocionar-nos quan ho expliquem, i això fa que la gestió de la pròpia mirada, els silencis, els interrogants...sorgeixin per si mateixos, tot i que nosaltres hem de saber com treure’ls-hi profit.

Tot i que sempre hem escoltat contes i fins i tot els hem arribat a explicar, quan se’ns  va proposar fer una representació, davant de la classe, sobre una sèrie d’imatges que es suposava que formaven una historia, anomenada “Cauen les fulles”, ens vam adonar de la imaginació i creativitat que comporta viure aquesta història tant per qui la explica com per qui l’escolta.

Per tal de poder treure tot el profit possible al nostre conte vam tenir en compte una sèrie d’ítems, que ens ajudarien a que l’audiència s’entusiasmés amb aquesta.

• Pensar quin era l’objectiu de la trama i quins valors volíem que transmetessin, com en aquest cas la cooperació i col·laboració.
• Utilitzar un vocabulari adient; introduint paraules noves i sense “infantilitzar” el diàleg o la narració. Utilitzar paraules que potser no són les habituals però que en el context on s'utilitzen, siguin fàcils d’entendre’s. Nosaltres a més vam intentar incorporar coneixements d’altres àrees com les matemàtiques, al fer que contàvem, o de medi quan parlem de la tardor i quins canvis es donen durant aquesta època de l’any.
• Hem de mantenir un ritme i entonació adequada, ja que ajudarà a captar l’atenció i per això, és imprescindible.
• Com que vam fer la representació del conte amb titelles, vam haver de ser molt expressius amb aquests animalons (expressivitat gestual) cada cop que intervenien, ja que no podíem gestionar la nostra pròpia mirada. De la mateixa manera la vocalització i focalització de la veu havia de ser molt clara i entenedora
• També és important tenir en compte els silencis i els interrogants, ja que creen expectativa i a la vegada sorpresa. Els interrogants a més, es poden fer tant directament com indirectament, com és el cas del nostre conte, i així incitem a que els nens també hi participen en la història.
• Finalment cal tenir molt en compte les estratègies i recursos de suport que farem servir per explicar el conte, com pot ser introduir sons, tenir un suport digital (visionat de diapositives en Power Point), cantar una cançó que hagin treballat i l’hagin aprés que estigui relacionada amb el conte... I sobretot no ens hem d’oblidar de crear un bon clímax, i fer que perduri fins al final de la trama.

Titelles protagonistes elaborades per la interpretació del conte "Cauen les fulles"; Escarabat,  Marieta, Cuc, Formiga i Centpeus

---

[1] Medi natural: I si ens fixem i ho pensem, aquests dibuixos formen part del mètode científic, es a dir, gràcies a aquestes primeres pintades, les futures generacions o si altres tribus o poblacions els descobrien, aquests coneixements es podien transmetre d’una forma diferent al registre oral, partint de la teoria de les persones que els havien realitzat. A més en aquests dibuixos potser no es veu només l’èxit d’una caça si no una possible estratègia per aconseguir-la, i per tant es possible que els homes de la prehistòria ja fessin les seves hipòtesis i prediccions amb els recursos que aleshores tenien. Per tant, si tenien en compte les teories inicials, o simplement els seus primers actes amb com s’adaptaven segons les situacions i quins descobriments nous feien, el que aconseguien era l’evolució i supervivència de l’espècie.