Medi social i natural; Gimcana "MOVING" i competències

Hi ha moltes formes de començar una classe i d’acabar-la, tot depèn del criteri del docent.

Considero que ha arribat el moment de fer una menció a la forma en què ho fa el professor de la part de l’assignatura de medi natural.

No és la primera vegada, i suposo que no serà tampoc l’última, que en Josep Bonil inicia la sessió amb un vídeo que podrem encadenar amb els següents conceptes i/o activitats que es duran a terme.

En aquest cas, al arribar a l’aula ens hem trobat una cançó força coneguda, si més no, ha estat un dels èxits més escoltats durant aquest any a la ràdio.

La cançó es diu “Moving” i és una composició del cantant Macaco.

Abans de parlar d’ella i de per què l’elecció d’aquesta cançó compartida per aquest dia en concret, escoltem-la amb atenció.

I per què suposem que hem escoltat aquesta cançó just abans de començar la Gimcana prevista per aquest dia?

Doncs precisament no cal anar més lluny del títol de la composició per fer-nos la idea: aquest dia tocava MOURE’S, “Moving” = en moviment/ mou-te.

En penso que el títol es una crida d’atenció per a qui l’escolta, ja que té força i està molt encaminat al contingut del tema un cop l’escoltes sencer. Tot i això, per poder donar-li sentit a aquest títol cal escoltar la cançó i a més sentir-la.

Personalment, hem sé aquesta cançó quasi de memòria (no parava de sonar sempre a la ràdio del meu treball), i fins a aquest dia, no hem vaig plantejar realment tot el que ens vol transmetre. Vaig sentir-me una mica ignorant, quan vaig adonar-me’n de quantes vegades escoltem, i com de difícil és sentir de veritat...

Després d’escoltar-la a classe doncs, veiem que la lletra i el ritme que l’acompanya ens vol fer obrir els ulls, i fer-nos adonar de quin és el moment que estem vivint. No fa gaire que s’estan donant canvis molt importants en la nostra societat. Cal fer escoltar la nostra veu, i realment es què és l’hora de moure’s i fer-se SENTIR, d’adonar-nos que junts podem promoure grans canvis, tot i que no es donin de forma immediata.

Hem de lluitar conjuntament per arribar a ser una societat cohesionada, que pateixi i es preocupi per les injustícies, que sigui  responsable dels seus actes i que per tant, hi hagi un raonament en la lluita dels nostres propòsits i intencions.

Podem veure l’èmfasi que se li fa a aquest fet, en què tots hauríem de plantejar-nos mirar cap a una mateixa direcció i lluitar per fer camí en base als nostres objectius i metes, amb la repetició constant d’aquesta frase;

“Moving, all the people moving, one move for just one dream.”

Com es veu reflectit fins al moment, la cançó es pot veure des de l’àmbit del medi social, però també des de la del medi natural, i justament la podem interpretar i relacionar segons l’activitat a realitzar posteriorment; la gimcana.

Així doncs, mirada des d’una altre punt de vista, relacionat amb les activitats que vam fer a la Gimcana, ens podem fixar que la cançó està lligada a com interactuem nosaltres amb l’entorn, adonar-nos de què coneixem d’aquest, conscienciar-nos de quines accions contribueixen en el seu bon manteniment o en la seva millora i quines altres el perjudiquen.

I això ve també molt relacionat amb de quina manera es té en compte l’entorn en l’etapa per la qual ens preparem per ser futures professionals. Es podria fer una crítica clara al mètode que s’acostuma a utilitzar per fer partícips als infants del món que els envolta.

Es parla molt del currículum, dels objectius...però realment es pensa en com treballar aquesta interacció amb el món, des de la perspectiva dels alumnes? I si els hi és profitosa l’experiència que es porta a terme? Per mi, hem penso que amb la metodologia emprada durant aquest dia, està més que aconseguit (si parlem des de la perspectiva d’alumnes universitaris).

 A les institucions educatives destinades a l’educació infantil i primària, es comença a donar èmfasi a aquest aspecte durant aquests últims anys, i com parlava en publicacions anteriors i en aquesta mateix, menys val ara que mai, i lògicament ara estem donant petits passos que més endavant deixaran petjada.

Així doncs, hem de tenir en compte l’àrea de descoberta de l’entorn a l’escola, ja que és molt pròxima als infants des de ben petits, si més no, es obligatòria ja als 6 anys, i si no li donem importància des de l’Institució educativa, on passen un mínim de 5 o 6 hores al dia, es força difícil prendre consciència fora d’aquesta. També caldria tenir en compte les diferents experiències i vivències que han tingut anteriorment els nens amb el món que els envolta, per treballar a partir d’aquestes coneixements dels quals ja en poden tenir una idea, veure diferents punts de vista, incitar-los al raonament i argumentació i poder encaminar-los cap als nostres propòsits i fer uns aprenentatges significatius de forma gradual.

La meva experiència a la Gimcana ha estat la millor forma de fer-me adonar de la quantitat de possibilitats i alternatives que tenim per integrar-nos i fer integrar als infants en aquest món, com interaccionar amb ell, conèixer-lo, investigar-lo i gaudir-hi a la vegada. No és tant difícil, el que passa és que acostumem a fer-ho difícil, però en vista del procediment d’aquesta assignatura i de tota l’experiència de la meva vida acadèmica, considero que el treball d’un bon docent és aquell que s’implica, ofereix propostes variades, combina teoria i pràctica, la seva aportació amb la dels alumnes, explica anècdotes...tot i que això suposi més treball per ell.

Per això mateix feia aquest reconeixement, al inici d’aquesta entrada, a l’enfocament que se li ha donat a l’assignatura, entre els dos professors, de forma conjunta, i també per separat, a les sessions pertinents a cadascuna de les magistrals i seminaris.

Tenir en compte com s’està portant endavant aquesta assignatura amb dos professors completament diferents, és el millor exemple que podem tenir per adonar-nos de com d’exigents hem de ser amb nosaltres mateixos per intentar al màxim fer un bon treball, oferint les màximes possibilitats als nostres infants. Segurament nosaltres hauríem après moltes coses igualment si aquesta sortida o el conjunt de l’assignatura en si, s’hagués fet d’una altre manera, on el contingut hagués estat, segurament, molt similar. De tot a la vida s’aprèn alguna cosa. Però jo no critico el contingut sinó la forma; el com el presentem, i com arriba a l’alumne i què pot extreure aquest d’aquesta nova experiència.

Finalment, comentar aquesta frase que va tenir força repercussió a la classe; Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber.

En penso, que és una citació molt ambigua. És cert que fent un salt en el temps i anant on tot va començar i es va iniciar, ens pot ajudar a entendre i comprendre allò que ha fet que et plantegis tornar a l’origen (un resultat, una acció...), però això no ha d’implicar saber. Potser implica reflexió, correccions, noves idees...

En penso, que per exemple des d’un punt de vista més científic, potser tornar a l’origen no és una mala idea perquè farà comprovar sempre la última teoria sobre alguna cosa o fenomen. Si partim sempre dels nous descobriments sense tenir en compte el que es sap anteriorment sobre el tema, segurament no s’estaran donant informacions del tot complertes i contrastades amb les anteriors.

Finalment no parlaré molta estona sobre les activitats que vam realitzar a la gimcana, ja que trobo que seria tornar a repetir la feina que vam fer de forma conjunta i que es veu reflectida en el dossier de treball que ja es va entregar. Tot i això, si que considero que cal fer-hi menció a alguns aspectes.

Tenint en compte el Currículum d’Educació Infantil podem veure que amb aquesta sèrie d’activitats es podrien desenvolupar aquesta sèrie de capacitats

1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma

• Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. (Es pot veure fàcilment a la prova de les escales).
• Assolir progressivament  seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres. (Confiar en ell mateix en fer les diferents proves, però també en els companys, ja que hi havia algunes en què havíem de ser guiats per ells, rebent informació de l’entorn per altres sentits que no fossin la vista).

2. Aprendre a pensar i a comunicar

• Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats Matemàtiques bàsiques. (Crear diferents raonaments, posar-los en comú, discutir les diferències, arribar o no a consens, crear per exemple; una altre activitat per la gimcana)

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

• Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. (Sentir-se part del grup i de l’activitat participant-hi activament i distribuint les tasques amb els altres membres del grup).

4. Aprendre a conviure i habitar el món

• Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes. (Molt relacionat amb el que comentava al segon punt del punt 1. El treball en grup implica resolució de conflictes grupals però també individuals).

• Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social. (No pot funcionar de forma cohesionada el grup de treball si no tenim unes formes de fer pautades prèviament segons valors morals o socials).

Per acabar fer esment a l’Annex 1 del Decret d’Educació Infantil a l’apartat de Descoberta de l’entorn, el qual, si el llegim detingudament ens podem adonar de la quantitat d’ítems que podem valorar i aprendre amb aquesta Gimcana i ens dóna una lliçó de la transversalitat que es fa de totes les àrees treballades en aquesta etapa, així com de llenguatges i expressió verbal, escrita, plàstica, gestual... De manera que fent algunes adaptacions podríem treballar aquesta mateixa gimcana amb nens tant de l’etapa infantil com a la primària, incorporant moltes capacitats i competències pròpies de cada etapa, com ja hem pogut veure.

Finalment, i ara sí que acabo l’entrada amb aquesta última aportació, m’agradaria recordar la sortida que vam fer a Can Coll, com una experiència amb una gran riquesa competencial, de la qual vam gaudir els més grans, i per tant imaginem com ho farien els petits, a la vegada que; aprenen nous coneixements, valoren el seu entorn, el cuiden, l’experimenten, el descobreixen, el manipulen...

Vam veure que la sortida estava molt enfocada al coneixement de la natura i viure quin és el procediment que tenen molts aliments, productes... des de la seva adquisició i preparació fins al resultat final.

Mitjançant l’itinerari i metodologia emprada per les diferents activitats a la masia, es treballen les diferents capacitats (àrees en el cas de l’etapa Infantil) i competències (en el cas de Primària) de forma completament transversal. Considero que si el que busquem són propostes profitoses i valorades pels nens, cal que es pugui oferir un context d’acció amb un contingut adequat i ric pels estudiants, de manera que estem lluitant per un nou estil de pensament, un mètode d’aprenentatge diferent.

TREBALL EN EQUIP-FORMACIÓ

VIDA-RESPONSABILITAT-CURA