"No todo en la vida es de un color o de otro, miren sino el arco iris" Paulo Cohelo

Medi Natural: Connectem el FER i el PENSAR a l’etapa d’Educació Infantil

En aquesta última classe magistral ens hem adonat de la importància que té utilitzar una metodologia pràctica i teòrica a l’aula d’infantil.

Sempre, de forma general, acostumem a defensar que per aquestes edats les no es poden donar unes classes teòriques per què els infants no ho interioritzen igual que si ho fan de forma vivencial. Però realment poden aprendre només experimentant?

La realitat és que ha d’existir una connexió i lligams estables entre la teoria i la pràctica, ja que els nens no aprendran només de les experiències que tinguin, o serà un aprenentatge més limitat, que si el docent dona unes explicacions (prèvies, durant, al final de l’activitat...). els nens tot i que tenen una gran capacitat de raonament, no poden arribar per ells mateixos, d’una forma autònoma, al coneixement científic.

Com diu la lectura “La vida en una col i altres històries, de Perspectiva Escolar 343”; un dels avantatges més importants que ens pot aportar avui dia l’estudi dels animals és la construcció del “model” d’ésser viu. Aquesta modelització ens ajuda a passar fàcilment d’una visió de ciència dinàmica, que modelitza i transfereix. I es que com és en el nostre cas, en la cura d’un insecte pal, per molt que l’observem i treballem amb ell, els nens per exemple, no entendrien per ells mateixos que es tracta d’un insecte, i no d’un mamífer. Per això cal coneixement tant teòric com pràctic, que es complementin però que, a la vegada, estiguin al mateix nivell.

El nostre grup de treball, per exemple, des que vam tenir la responsabilitat de la cura d’en “Mashi Miru” i de compartir aquesta experiència, diferent al que estem acostumats, també ens vam haver de plantejar una sèrie de preguntes, necessitant per tant fonts per abastir aquesta base teòrica de la qual en teníem carències i així no només resoldre respostes, sinó tenir nova informació útil per oferir-li les millors condicions. Així que nosaltres com a estudiants adultes, de forma inconscient, ja vam optar per no quedar-nos amb la part pràctica i experimental, sinó que hem anat més enllà, per aprofundir en un aprenentatge més significatiu.

A més cuidant l’insecte pal, ens podem adonar que podem aprendre sobre els éssers vius, no només d’aquest en concret. Es a dir, que treballant i coneixent un ésser viu podem aprendre de molts altres, i això s’ha de tenir en compte perquè és la primera idea de modelització, ja que s’aprenen elements comuns.

En moltes ocasions no caldrà proposar temes de treball, perquè els mateixos nens moguts per la curiositat i el descobriment de per què i com passen les coses, formulen preguntes i fan les seves pròpies hipòtesis. D’aquesta manera podem aprofitar els seus interessos per treballar diferents continguts i saber com abordar-los.

D’altra banda, es possible que el que vulguem treballar amb els petits no sigui promogut per una idea sorgida d’aquests o per una pregunta plantejada. Així doncs, hem d’intentar despertar el seu entusiasme pels continguts nous i formular preguntes fomentadores d’interès, que permetin l’aprofundiment en el tema d’estudi, i fer sempre un anàlisi previ de què saben i quines experiències tenen sobre aquest, per així facilitar un bon aprenentatge. I dic un BON APRENENTATGE, ja que el fet de tenir en compte què saben, pensen, imaginen sobre un tema en concret, ajuda als docents a encaminar el contingut a impartir, i a col·laborar en el desenvolupament de pensament científic, el qual comporta un llenguatge i diàleg, raonament, experiències i pràctica, actituds i valors diferents.

Els alumnes van elaborant models mentals amb contingut científic, segons les representacions de fenòmens, els quals mitjançant la observació i el raonament poden abordar preguntes trobant respostes justificades. De la mateixa manera, seguint fent referència al mateix article “La vida en una col i altres històries, de Perspectiva Escolar 343” en fer noves observacions i plantejar-se noves preguntes, l’alumnat pot anar reconeixent com els nous fenòmens poden explicar-se amb models similars, encara que sigui a costa d’introduir petites variacions en el model inicial. Per tant, mitjançant la construcció de models, els infants poden donar respostes que s’apropin al model científic i entendre el món que els envolta.

Cal comentar, però, que la majoria de models conceptuals d'essers vius estan configurats per una sèrie d'elements que els determinen; hi ha 3 que són bàsics en tots els individus i que estan relacionats entre ells:

1.    Fluxes: alguna cosa que entra i surt. Es tracta bàsicament de matèria; com l’aliment, mucositat, cera, suor... o bé d’energia; com la calor. Es pot veure per tant que aquest intercanvi és un element clau ja que tots els éssers vius modifiquem i transformem el medi extern.

2. Funcions: es donen principalment 3:

2.1. Nutrició: respirem i ens alimentem

2.2.   Relació: els individus rebem uns estímuls els quals re elaborem per generar respostes.

2.3.   Reproducció: es pot donar a nivell individual (creixement de les ungles, cabell, reparació de la pell...) o amb la renovació i reparació de cèl·lules.

3. Estructura: com hem pogut veure a la magistral i amb la lectura que comentava anteriorment, dins del triangle de l’ésser viu, el que el composa és:

3.1.   Interacció: entre el tot i les parts

3.2.  Regulació: hi ha un ordre i desordre del cos (segons l’energia que necessitem)

3.3.  Dinamisme: l’estabilitat de l’individu i a la vegada els canvis que pateix en el temps.

Tenint en compte aquest resum de tot el que podríem treballar segons el model conceptual d’ésser viu, es lògic que ens adonem que amb els nens de l’etapa d’infantil, sembla que seria un bombardeig d’informació que no podrien assolir.

I es que del que es tracta es de precisament el que vinc a justificar durant tota l’entrada; connectar l’experiència de l’ésser viu treballat, amb com pensen sobre aquest.

Amb nens tant petits no es podran treballar tots aquests continguts i menys aprofundir com ho faríem amb persones adultes, però igual que primer s’ensenyen les vocals, i després com sonen quan es complementen amb la resta de consonants per aprendre la lecto-escriptura, amb això passa el mateix. No es tracta de centrar-nos en tots els continguts i voler-ho abordar tot. Si no de fer petites passes però ben fetes, ja que allò que aprenguin en aquell moment ho relacionaran amb aprenentatges posteriors i així aconseguiran construir un coneixement abstracte.

En un dels primers seminaris al laboratori, del qual ja vaig parlar a les primeres entrades del blog, vam fer una maqueta per grups explicant de forma gràfica què passava en l’insecte pal al menjar una fulla d’heura. Recordem que l’esquema final que vam posar en comú entre ja tot el grup i havent vist tots els models representats va se aquest:

	- Entrada, per on comença a menjar la fulla - Circulació de la fulla - Estructures (budell del insecte pal) - Transformació (hi ha espais on es transforma la fulla) - Absorció (l’insecte i, qualsevol ésser viu absorbeix, els nutrients propis de l’aliment. - Creixement (nutrients) - Sortida (defecación- materia no necesaria)

He volgut fer aquest recordatori, ja que sempre que anem avançant una mateixa s’adona de que tot el que estem aprenent està interrelacionat i al llegir la lectura “Ciències experimentals: propostes didàctiques, PERSPECTIVA ESCOLAR 292”, m’he adonat de que realment el treballar el dins i el fora en els nens amb el seu propi cos, imaginant què és el que els hi pot passar per a que es donin certes transformacions, com interaccionem amb l’ambient, com influïm en l’exterior i aquest en nosaltres... es pot fer mitjançant aquesta analogia amb un altre ésser viu. I a més considero, que si entenen un model d’esser viu, poden entendre qualsevol, ja que adapten tots els raonaments que han hagut de fer per entendre’n el primer, als nous.

Nosaltres ens hem pogut adonar de que l’experiència de l’insecte pal s’ha  convertit en contingut per nosaltres i també es un bon recurs per aprendre en l’aula d’infantil, com per exemple a grans trets:

-       Responsabilitat cap a l’infant i respecte pels éssers vius, es a dir, treball en valors.

-       Coneixements bàsics sobre què poden tenir en comú els éssers vius (creixement-nutrició-reproducció).

-       Treballar la procedència de l’insecte i estudiar i experimentar l’hàbitat de l’animal.

-       Comprendre el cicle de la vida.

-       En el cas que l’animal mori, treballar el dol.

-       Potenciar el treball en grup i cooperatiu; divisió de tasques, recerca d’informació.

-       Tenir en compte la importància de la pràctica, treballant amb una ciència més experimental, sense deixar de donar significat a la importància de les aportacions i intervencions dels educadors.

Medi social: El temps

Tot i que quan parlava de l’espai m’adonava de que era un concepte força abstracte, el temps és un concepte encara més difícil d’entendre en un inici- procés lent perquè es tracta coses molt abstractes, intangibles, es pot comprendre amb la maduresa del raonament del nen.

Com parlava anteriorment en el cas de l’espai, al contrari que amb el temps es pot vivenciar molt més i així passar  a conèixer espais més abstractes. El temps, però, és abstracte per si mateix, i hem de ser conscients de que el temps passa i que l’hem d’omplir amb diferents activitats. Ja hem pogut veure a la lectura “Fundamentos teóricos para una didàctica del tiempo en las ciencias sociales” que la definició de temps és molt complexa com a tal, i per tant també ho és la seva comprensió.

Tot i això, si l’espai estava lligar a l’heterogeneïtat, podem dir que el temps està relacionat amb els canvis. Tot es troba en un canvi constant i aquests venen marcats pel temps, o en podríem dir també que aquests canvis marquen el temps. Poden ser interiors i exteriors, alguns perceptibles a la vista i d’altres que no, però som conscients de què es donen.

A més cal dir, que el concepte de temps pot ser molt diferent segons la persona, ja que és una percepció molt subjectiva, segons la experimentació vivencial.

Per exemple, quan una mare porta al fill a un parc per a que passi una estona al parc després d’estar a l’escola, i quan comença a enfosquir-se decideix marxar cap a casa. El nen no vol marxar i tindrà una sensació de que encara és massa aviat, s’ho està passant bé, i el temps ha passat massa ràpid. La mare però, possiblement està morta de fred perquè no té una actitud tan activa com el fill, i l’únic que vol es arribar a casa per donar-se un bany ben calent. En canvi, amb les compres de Nadal, la mare l’ha portat a la botiga de roba per provar-li un conjunt que li quedi bé per les festes. no porten més de 10 minuts a la tenda que el nen ja està fen rebequeries perquè vol marxar, s’avorreix...i el temps passa molt poc a poc.

Si parlem de temps a l’etapa d’Educació Infantil, cal que tinguem en compte tres tipus de temps:

1. Temps viscut: És la primera relació que té el nen amb el temps. S’ha de mirar des d’una perspectiva egocèntrica ja que, parla del temps que viu cada persona en concret i personalment, i per això és una vivència subjectiva del temps.

Amb els anys es veuen establertes una sèrie de pautes que acostumen a ser culturals, que ajuden a construir una marca temporal; marcant un ritme en el temps.

Alguns aspectes que treballem per delimitar aquest temps, que amb el pas del temps ja no té un caire tant egocèntric, sinó que es guien per aquestes pautes temporals, les quals són les mateixes per a tothom, són per exemple; el creixement (ets més alt perquè passa el temps), els aniversaris (cada nou any complim anys i ens fem més grans), la nit i el dia, les estacions de l’any.

2. Temps social:És un tipus de temps molt més complex i abstracte. En aquest temps el nen es comença a conscienciar de que el temps no passa només segons la seva única experiència, sinó que passa per a totes les persones, i cada una l’administra segons el seu parer. Mentre jo faig una cosa en un cert moment, la resta de persones del món en aquest mateix temps també estan fent alguna altre.

3. Temps històric: És aquell temps que ja ha passat i que deixa petjada. Són aquells fets que ja han passat en el temps i que queden en el record o plasmats en diferents fonts. Aquesta transmissió de fets històrics va començar mitjançant l’oralitat i el grafisme, però quan va aparèixer la escriptura es va poder tenir una visió més exacte dels esdeveniments que s’han donat al llarg del temps. I ja de l’escriptura també cal parlar de tots els mitjan de comunicació gràcies a la revolució de les tecnologies.

En aquest cas, els nens es quan comencen a evocar diferents vivències, objectes, persones...podent-les representar sense necessitat de viure-les en directe o tenir-les presents.

Cal tenir en molt en compte i treballar aquest tipus de temps en l’etapa infantil, ja què els infants han de saber que tots els seus actes i els d’altres persones repercuteixen en el present.

Es important que els nens coneguin la realitat social temporal, i és que tot i que hi ha una veritat empírica que és que l’any té 365 dies, el día 24 hores, l’hora 60 min... segons cada societat, es distribueix de diferents formes, per la seva cultura, clima, zones geogràfiques, etc.

I es que no totes les persones tenen el costum d’esmorzar cereals amb llet, o galetes, o una torrada! Sinó que hi ha altres persones al món que prefereixen, per costum probablement, saltxixes, ous ferrats i bacó...Cosa que nosaltres menjaríem per l’hora de dinar. El mateix passa amb l’hora de dormir. Hi ha gent que segons el país on viuen a les 19:00h del vespre, ja estan sopats i enllestits per anar a dormir!

I això no significa que la nostra forma de viure o la seva, siguin millors o pitjors! Sinó que són diferents i que la diversitat existeix.

Al principi els nens no tenen consciència del temps i per adquirir-la és molt més productiu si tenen uns hàbits i rutines preestablertes. De manera que els nens saben que després de sortir del pati, i rentar-se les mans, en poqueta estona es posaran a dinar. O que després de fer la migdiada, s’han de vestir i rentar-se la cara, per què una vegada es posin els pitet començaran a berenar.

Voldria destacar una forma de conscienciar de com passa el temps els infants com a mètode que s’utilitzava en una Llar d’Infants per a que tinguessin noció de quan tornarien a buscar-los els pares.

Era una classe que tenia uns nens molt angoixats sempre per l’arribada dels seus pares, es pensaven que els abandonaven, i semblava que transmetien aquesta preocupació als seus companys. Així que, les educadores van pensar una forma de que els infants no hi pensessin tant durant tot el dia... Van  veure que a la tarda, segons el moviment del sol quan s’anava amagant, la classe anava quedant cada vegada amb més ombra, però mai s’acabava d’enfosquir fins a tard, segons la seva localització. Aleshores van pegar al terra un dibuix d’un ocell gran i el van plastificar!

Els van explicar als nens que quan l’ombra arribés a tocar l’ocellet seria el moment en que els pares començarien a arribar a l’escola (ja que no tenien consciències de les hores).

A mi personalment em sembla al·lucinant el canvi que van patir aquest nens, ja que fins que no tocava l’ombra a l’ocell, no estaven constantment pensant en quan vindrien els pares, avis... i a més quan arribava l’ombra i tocava l’ocell era tot un entusiasme per ells, es quedaven allà parats mirant com anava cobrint poc a poc tot el dibuix.

Considero que és una forma molt bona d’incorporar el pas del temps en els nens, i cadascú ha de trobar la manera apropiada segons el grup classe, els seus interessos i preocupacions.

"Només hi ha dos dies a l'any els quals no podem fer res. Un s'anomena ahir i l'altre demà. Per tant, avui és el dia ideal per estimar, creurem fer i principalment VIURE" Dalai Lama

Medi social: Ubiquem-nos en l'espai

Per poder començar a parlar sobre aquest concepte, primer de tot m’agradaria citar una frase que ja hem pogut veure a la classe magistral:

“L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o una nena comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món. John Bale”

M’ha agradat aquesta frase per introduir el tema a la classe magistral i crec que també és encertat per poder parlar d’aquest ara en aquesta entrada. En penso que aquesta frase el que vol donar a entendre és que els nens tenen una percepció diferent a la que tenim ja els adults, la qual construeixen ells mateixos, des del moment que comencen a desplaçar-se de forma autònoma i per tant, des del seu punt de vista i el de les persones del seu entorn més proper. Això implica que els nens un cop inicien l’escolaritat a l’Escola Bressol o bé a l’Escola Infantil, ja han tingut unes experiències prèvies amb l’entorn; amb i en diferents espais, i la seva representació sobre aquests  acostuma a esdevenir segons la seva posició respecte els elements que hi ha en l’espai.

De manera que si demanem a  un nen, que té ja una mica de  domini de la motricitat fina i per tant del dibuix (que és una de les capacitats que parla el currículum per comunicar el que poden observar), que faci un dibuix de la seva habitació, casa, estiu, cargol...qualsevol cosa, seran, inicialment, representacions de l’espai força egocèntriques, relacionades amb les seves experiències anteriors (temps viscut). Amb el temps, aquesta representació d’espais pot anar creixent i fent-se més abstractes.

Tot i que hem de respectar aquesta visió i perspectiva que els infants tenen prefixada sobre els espais, el currículum és un document que treballa molt bé aquest concepte com un àrea important a desenvolupar des de la primera infància, i en el qual es proposen activitats d’aprenentatge.

El currículum destina de forma important tot un apartat a una àrea d’experiència i desenvolupament, relacionada amb aquest tema al qual anomenem “Descoberta de l’entorn”, el qual mostra diferents capacitats i ítems a tenir en compte en l’etapa d’Infantil com són per exemple de forma resumida:

-          Observació i identificació de diferents elements i ,qualitats d’aquests, de l'entorn.

-          Observació i identificació de fenòmens naturals.

-          Identificació  de  figures  tridimensionals.

-          Observació i identificació de l'entorn social i la diversitat de costums, procedències, llengües...així com la identificació de festes, tradicions, històries o llegendes de l’entorn proper (conèixer la cultura i tenir interès per les altres).

-          Identificació de diferents ocupacions  i serveis que desenvolupen  les persones

adultes de l'entorn.

-          Us de recursos gràfics per recollir i comunicar observacions.

-          Experimentació, interpretació i respecte per l’entorn.

-          Observació  i  reconeixement  de  semblances  i  diferències, així com les seves característiques específiques,  en  organismes, objectes  i  materials.

-          Ús  d'estratègies  de mesurament  de  longitud,  capacitat, massa, temps,  temperatura,  fent  estimacions  i  prediccions  i  usant  unitats  no convencionals.

-          Ús  d'estratègies  per  resoldre  situacions  que  requereixin  coneixements matemàtics. Verbalització dels processos i valoració dels resultats.

-          Entre d’altes...

Per tant tenint en compte això, segons la lectura “Teoria e historia” i la classe magistral, ens adonem de que hem de partir d’aquesta base que ja tenen els infants sobre l’espai per desenvolupar-la mitjançant aquest contingut curricular, i així podrem treballar i integrar conceptes respecte les següents categories:

Segons l’orientació:

Lateralitat: és clau per la orientación en relació amb els objectes en l’aprenentatge de l’espai.

Profunditat

Anterioritat

Segons la posició de l’objecte:

Interioritat: Defineix la situació d’un objecte en un espai concret.

Exterioritat: Defineix la situació d’un objecte en un espai concret.

Delimitació:Defineix el final o límit d’un objecte en l’espai.

Segons la posició relativa de l’objecte, es diferencia de l’anterior, perquè és tracta d’un intant o respecte el punt de vista en el que el mires (posició relativa).

Interioritat

Exterioritat

Secció

Contigüitat

Segons la distància:

Proximitat dels objectes de l’espai respecte a nosaltres

Allunyament, marcant la distància entre objectes

Intervals

Segons les mesures:

Números i relacions matemàtiques

Relació entre objectes i distàncies

Cal dir que per poder arribar a aquests últims calen sempre uns coneixements previs.

Es important remarcar que si partim d’allò que ja saben els nens i que els hi és proper, els nens adquireixen més fàcilment nous coneixements. D’aquesta manera mitjançant una teoria espiral, en què es donen uns paràmetres per a que els aprenentatges es donin de forma més factible, ja que construïm nous coneixements a partir dels últims que s’han adquirit. No es un aprenentatge que es nodreix del buit, sinó que parteix d’allò que coneixen prèviament. D’aquesta forma d’aprendre continguts li podem anomenar; zona de desenvolupament pròxim, on ajudem a desenvolupar el coneixement dels infants des d’on ells ja saben i no poden evolucionar-lo de forma autònoma donant així aprenentatges significatius.

Per últim comentar com es diu a la lectura “Teoria e historia”, l’espai i el temps no són una realitat objectiva, real i absoluta. Es una representació, fruit de les construccions mentals del individus, basades en les representacions mentals que ens fem de la realitat. No es tracta d’entitats reals, són construccions mentals, esquemes orientadors que posen ordre i sentit a tot el que ens envolta. Per tant més que de l’espai com una entitat absoluta, podem parlar de representacions de l’espai.

I pensant en això, he pensat en presentar aquesta simple vinyeta:

Mirant aquesta vinyeta i mitjançant la observació directa podem parlar de diversos aspectes relacionats amb l’entorn.

Per la nostra cultura (i molt segurament en altres), si mirem aquesta imatge tots farem la mateixa interpretació mental si responem a les preguntes següents:

- Què és el que passa?

- Com passa? Gestualitat, expressió facial, postura del cos respecte els objectes...

- En quin context es desenvolupa l’acció? (distinció de la figura i el fons, ambient...)

- Què significa per cadascú el lloc de l’acció?

- Què significa cada gest?

- Per què la situació està ubicada en aquest lloc i no en un altre?

- Quina vinculació té a la nostra vida quotidiana?

- Què en deduïm de tota aquesta historia? De què ens parla?

- En quin temps pot estar donant-se l’acció? (sempre es pot relacionar amb la temporalitat)

Seguint aquestes preguntes i adaptant-les segons l’edat dels alunmes, podem transitar per tots els nivells de comprensió de l’espai, desenvolupar habilitats tan importants com la observació, l’anàlisi i la interpretació.

Medi social i natural; Conferència sobre l'educació per a la sostenibilitat per Rosa M. Tarín

Segons la conferència a la que vam assistir el dia 11 de Novembre del 2011, la qual tractava el tema de la sostenibilitat des de la perspectiva de les institucions implicades en el programa d’escoles verdes, se’ns han intentat donar una visió de l’educació ambiental tenint en compte la nostra futura professió.

Aquesta conferència està enfocada, des d’un sentit més profund, a prendre consciència de la importància que té l’educació per la sostenibilitat des de les edats tempranes i quin és el model que nosaltres volem donar als nostres alumnes.

Primer de tot, explicitat que l’Educació Ambiental o per la Sostenibilitat és la capacitatació per l’acció conscient, tant individual com col·lectiva en favor de la sostenibilitat. Tot i això, no tothom està d’acord en que s’entèn pels conceptes; educació, ambient, sostenibilitat i en com es poden portar a terme.

Per tant, considero propici tenir en compte una definició simple i concreta per fer-nos una idea clara de què entenem per aquests tres, de forma separada, i què és el què es pretén en parlar d’ells de forma conjunta:

Educació: Com a realitat social, l'educació és el mitjà pel qual la comunitat transmet a les noves generacions uns coneixements determinats o una cultura, tot preparant-les per a rebre altres coneixements i assimilar tècniques noves.[…]

Ambient: Conjunt d'elements que integren el camp de percepció visual.

Es delimitat per objectes físics, tant artificials (parets, edificis, carrers, etc) com naturals (vegetació, relleu, etc), que enclouen i circumden una sèrie d'altres elements que formen part del mateix camp, com poden ésser els mobles, estris,[…]

Sostenible: [ecol i econ] Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l'acció humana.

Extretes de: http://www.enciclopedia.cat

En aquesta conferència hem pogut veure com una Escola Bressol projecta una idea basada en la perspectiva educativa socio-crítica pensada per un nou futur amb canvis, diferent al que coneixem. Es  proposen diferents escenaris de futur que es puguin treballar amb infants, famílies i tota la comunitat educativa.

I per què remacro Escola Bressol? Penso que està molt bé focalitzat el fet de treballar uns conceptes d’una forma conjunta amb nens tant petits. La nostra societat, en penso que, acostuma a infravalorar aquesta etapa, donant més importància a partir de la primària i la secundària, sense anar més lluny. Fa pocs anys que es va començar a valorar què, com i amb qui es treballava aquesta i encara queda molt per arribar a conscienciar de la importància que realment en té.

De manera que, si som capaços d’inculcar una intel·ligència ecològica i fer uns aprenentatges significatius des de la infantesa sobre aquesta realitat, aquests s’aniran desenvolupant i perduraran, molt segurament, en la maduresa del nen.

Hem de tenir en compte que els nens no són una “tabula rassa”, es a dir, s’ha de pensar en una estructura d’acollida de l’alumnat i famílies ja que, tenen unes experiències prèvies; d’amor, emocions, cultura, llenguatge, entorn... I per tant, cal tenir presents els processos de modelització. Per tal de poder abordar aquesta idea que promouen les escoles verdes, cal que es parteixi d’allò que saben o creuen saber les famílies i infants, i així abordar-les. No serà funcional treballar la sostenibilitat amb els infants en una institució social però de caire més formal, si en un entorn més informal els nens estan rebent missatges contradictoris (família).

Es possible que tant les famílies, com els educadors, com nosaltres com a futurs educadors i la societat que englobem, tinguem una idea inicial de què en realitat som persones conscients de la cura que s’ha de tenir del nostre entorn. Però realment és així? En penso que no, i no hi ha millor forma de veure aquesta realitat que veient el campus de la Universitat després d’una llarga tarda-nit festiva.

No hi ha dubte de que s’ha de pensar en la futura formació dels nens, però potser hauríem de mirar primerament si nosaltres som les persones adequades per ser un model correcte, i si no es així, pensar en què hem de fer i millorar per ser-ho.

Diuen que una imatge val més que mil paraules i aquí deixo plasmada la situació que ens vam trobar en caminar una mica per algunes parts del campus, mitjançant dos vídeos en directe. En aquest link; Repercussions de la festa a la UAB es pot veure un petit reportatge elaborat per la Vanguardia el matí següent a la festa. I aquest video, es simplement una gravació de mòvil sense cap tipus de retocs.

Hi ha una contradicció clara entre el que pensem i el que fem, ja que tots aquells que podem dir que creiem que podem fer front i intervenir per una qualitat dels espais d’interacció o en un canvi de cultura de l’escola, estem demostrant que no hi ha consciència real entre el saber fer, saber ser i saber estar. Principalment considero que tenim coneixements (els quals sempre poden enriquir-se), podem posar pràctica algunes estratègies (les quals també es poden ampliar i modificar segons els coneixements que en tenim i els objectius que volem complir), però el problema real és si tenim “art” per portar-les a terme i les comuniquem de forma correcte. La capacitat i la competència de motivar i mantenir l’atenció dels infants i no només d’aquests, sinó també la dels familiars, i de fer activitats riques, entretingudes i amb un contingut didàctic sobre el tema, no és innata, sinó que cal treballar-la. És important i necessària doncs, la predisposició del docent per portar a la fi aquest treball, i utilitzar exemples reals, o no, però popers a les experiències dels nens, facilitant el coneixement mitjançant la relació amb les seves experiències i creant de noves.

A mi aquesta experiència, m’ha recordat als meus estudis anteriors de cicle de grau superior com a Tècnica d’Educació Infantil. Vam treballar molt com aplicar materials reciclats per a l’elaboració d’instruments pedagògics pels infants, i mitjançant uns treballs grupals, ens vam conscienciar de que poder col·laborar en el “no materialisme” i el “no consumisme”, és voler.

Aquesta és una fotografia d’una de les coses que vaig poder construir juntament amb una companya del cicle. Es tracta d’un avió fet, principalment, a partir d’una caixa de cartró reciclada, l’hèlice està feta amb les xapes de llaunes de refresquesos (forrades per a que no caiguin i facin mal als nens), i compta amb un “walkie-talkie” fet amb un tetabrick  de suc.

 

Tenint en compte les indicacions que es van donar a la xerrada per fer participar als nens i a les famílies en aquest projecte, considero que el fet de fer una elaboració de materials i eines per l’aula de forma conjunta, és una bona proposta.

Una altre activitat que en penso que pot ser profitosa, és tenir cura d’un ésser viu a la classe de forma col·lectiva, donat que els nens com ja vam veure en les primeres sessions de la part de medi natural, podran aprendre conjuntament d’aquest ésser viu; coneixent les seves necessitats, el seu hàbitat, i fomentant altres valors, com el respecte, responsabilitats... i es que els mestres hem d’oferir activitats i eines que siguin motivadores pels nens, a més d’oferir un entorn educatiu adequat.

En aquest punt doncs, podríem dir que entra el nostre amiguet i acompanyant de la part de l’assignatura de medi natural, l’insecte pal.

Ens hem pogut conscienciar al llarg de l’assignatura de tot el que podem arribar a treballar cuidant un insecte pal, ja no només de forma conscient i intencionada, sinó també inconscient i de forma transversal.

Amb aquesta activitat podem veure quin és l’efecte que té l’activitat humana davant del món natural i com el pot transformar. De manera que igual que els nens investiguen i observen quines són les necessitats d’aquest animaló, i s’organitzen per procurar-li un bon terrari, menjar, sol, ombra, aigua...també hem de fer-los conscients d’un altre punt de vista. No sempre l’activitat humana “ajuda”, també fa mal, destrossa, desordena... i hem de ser realistes amb els nostres alumnes i no fer-los viure en el món de “yupi” on tot es bonic i meravellós, sinó fer-los veure aquesta realitat per tal de que puguem fer un treball grupal i personal on els infants passin d’una consciència més consumista a una d’ecològica i respecte pel que ens envolta.

 

 

No hem d’oblidar el què vam parlar el primer dia de classe de medi social, en què dèiem que el món està a les nostres mans. Som capaços de fer bones accions, però també d’intervenir de forma incorrecta.

Com ja començava a parlar en l’entrada anterior relacionada amb la Gimcana, m’agradaria tornar a destacar la importància del Currículum en el món de l’Educació des de fa relativament poc temps. I es que per poder portar a la fi moltes d’aquestes activitats que proposàvem per tenir en compte la sostenibilitat des de la infantesa, cal tenir en compte els objectius que es defineixen en aquest i concretar-los en els aprenentatges, a través de la connexió de les diferents àrees a causa de la transversalitat de les capacitats, ja que la concreció definitiva que permeten veure com s’han assolit els objectius; són els continguts seleccionats.

De la mateixa manera caldrà tenir en compte el curriculum per elaborar a Programació general de centre, ja que serveix per desenvolupar i controlar les activitats que es deriven dels objectius preferents que el centre fixa per a cada curs escolar.

El contingut ha d’estar estructurat de tal manera, que en finalitzar el curs, pugui ser avaluat i transcrit en una memòria final, que alhora serveixi com a referència per elaborar la següent programació general de centre. És a dir, tot i que el currículum és el mateix per tots els centres educatius, la forma d’aplicar-ho serà molt diferent, ja que tant la programació general de centre com la memòria anual són documents únics i diferents segon la organització interior, valors, criteris...de cada Institució en particular.

Així doncs, veiem que el desenvolupament de les capacitats i competències bàsiques tenen una incidència directa en tots els plantejaments institucionals de centre.

Per tancar aquest tema, presento aquest quadre en forma d’esquema en el qual mostro de forma global i resumida que esdevenir “competent” implica fer-se conscient que el procés d’ensenyament i d’aprenentatge té un recorregut que va més enllà de l’escolaritat obligatòria, i que els educadors hem d’oferir els espais, materials i tota mena d’oferta educativa per a que els alumnes desenvolupin coneixements, habilitats i actituds; “Ensenyar per aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida”

Només cal preguntar-se ...com volem actuar nosaltres amb el món que ens envolta? Què hi podem fer per canviar-lo? Fins a quin punt ens volem implicar?

Per finalitzar aquesta entrada i englobant tot el que s’ha dit fins ara, m’agradaria fer una comparació. A la foto de la esquerra mostro el terrari que vaig procurar al nostre insecte pal. Només emportar-me’l a casa vaig comprar-li aquesta peixereta, li vaig posar terra, fulles noves d’heura i li vaig afegir unes fulles de pinya que triguen molt en fer-se malbé i li donava una mica de vida a l’hàbitat. A la fotografia de la dreta en canvi, sóc jo envoltada de tota la brutícia i desordre que va originar una festa. Doncs bé, ara imaginem i preguntem-nos, quin entorn ens proporciona més benestar? i com podria viure el nostre insecte pal en un espai caòtic com el d’aquesta imatge, o els nostres alumnes en entorns descuidats, “bruts” i desordenats...?

Potser, aquest últim enllaç Los niños necesitan naturaleza el qual és un article sobre com podem intervenir des de les escoles, com a familiars...i crec que és d’especial interès llegir-ho per què està molt relacionat amb les reflexions que segurament haurem fet moltes de nosaltres, tot i que no siguin les mateixes.

Medi social i natural; Gimcana "MOVING" i competències

Hi ha moltes formes de començar una classe i d’acabar-la, tot depèn del criteri del docent.

Considero que ha arribat el moment de fer una menció a la forma en què ho fa el professor de la part de l’assignatura de medi natural.

No és la primera vegada, i suposo que no serà tampoc l’última, que en Josep Bonil inicia la sessió amb un vídeo que podrem encadenar amb els següents conceptes i/o activitats que es duran a terme.

En aquest cas, al arribar a l’aula ens hem trobat una cançó força coneguda, si més no, ha estat un dels èxits més escoltats durant aquest any a la ràdio.

La cançó es diu “Moving” i és una composició del cantant Macaco.

Abans de parlar d’ella i de per què l’elecció d’aquesta cançó compartida per aquest dia en concret, escoltem-la amb atenció.

I per què suposem que hem escoltat aquesta cançó just abans de començar la Gimcana prevista per aquest dia?

Doncs precisament no cal anar més lluny del títol de la composició per fer-nos la idea: aquest dia tocava MOURE’S, “Moving” = en moviment/ mou-te.

En penso que el títol es una crida d’atenció per a qui l’escolta, ja que té força i està molt encaminat al contingut del tema un cop l’escoltes sencer. Tot i això, per poder donar-li sentit a aquest títol cal escoltar la cançó i a més sentir-la.

Personalment, hem sé aquesta cançó quasi de memòria (no parava de sonar sempre a la ràdio del meu treball), i fins a aquest dia, no hem vaig plantejar realment tot el que ens vol transmetre. Vaig sentir-me una mica ignorant, quan vaig adonar-me’n de quantes vegades escoltem, i com de difícil és sentir de veritat...

Després d’escoltar-la a classe doncs, veiem que la lletra i el ritme que l’acompanya ens vol fer obrir els ulls, i fer-nos adonar de quin és el moment que estem vivint. No fa gaire que s’estan donant canvis molt importants en la nostra societat. Cal fer escoltar la nostra veu, i realment es què és l’hora de moure’s i fer-se SENTIR, d’adonar-nos que junts podem promoure grans canvis, tot i que no es donin de forma immediata.

Hem de lluitar conjuntament per arribar a ser una societat cohesionada, que pateixi i es preocupi per les injustícies, que sigui  responsable dels seus actes i que per tant, hi hagi un raonament en la lluita dels nostres propòsits i intencions.

Podem veure l’èmfasi que se li fa a aquest fet, en què tots hauríem de plantejar-nos mirar cap a una mateixa direcció i lluitar per fer camí en base als nostres objectius i metes, amb la repetició constant d’aquesta frase;

“Moving, all the people moving, one move for just one dream.”

Com es veu reflectit fins al moment, la cançó es pot veure des de l’àmbit del medi social, però també des de la del medi natural, i justament la podem interpretar i relacionar segons l’activitat a realitzar posteriorment; la gimcana.

Així doncs, mirada des d’una altre punt de vista, relacionat amb les activitats que vam fer a la Gimcana, ens podem fixar que la cançó està lligada a com interactuem nosaltres amb l’entorn, adonar-nos de què coneixem d’aquest, conscienciar-nos de quines accions contribueixen en el seu bon manteniment o en la seva millora i quines altres el perjudiquen.

I això ve també molt relacionat amb de quina manera es té en compte l’entorn en l’etapa per la qual ens preparem per ser futures professionals. Es podria fer una crítica clara al mètode que s’acostuma a utilitzar per fer partícips als infants del món que els envolta.

Es parla molt del currículum, dels objectius...però realment es pensa en com treballar aquesta interacció amb el món, des de la perspectiva dels alumnes? I si els hi és profitosa l’experiència que es porta a terme? Per mi, hem penso que amb la metodologia emprada durant aquest dia, està més que aconseguit (si parlem des de la perspectiva d’alumnes universitaris).

 A les institucions educatives destinades a l’educació infantil i primària, es comença a donar èmfasi a aquest aspecte durant aquests últims anys, i com parlava en publicacions anteriors i en aquesta mateix, menys val ara que mai, i lògicament ara estem donant petits passos que més endavant deixaran petjada.

Així doncs, hem de tenir en compte l’àrea de descoberta de l’entorn a l’escola, ja que és molt pròxima als infants des de ben petits, si més no, es obligatòria ja als 6 anys, i si no li donem importància des de l’Institució educativa, on passen un mínim de 5 o 6 hores al dia, es força difícil prendre consciència fora d’aquesta. També caldria tenir en compte les diferents experiències i vivències que han tingut anteriorment els nens amb el món que els envolta, per treballar a partir d’aquestes coneixements dels quals ja en poden tenir una idea, veure diferents punts de vista, incitar-los al raonament i argumentació i poder encaminar-los cap als nostres propòsits i fer uns aprenentatges significatius de forma gradual.

La meva experiència a la Gimcana ha estat la millor forma de fer-me adonar de la quantitat de possibilitats i alternatives que tenim per integrar-nos i fer integrar als infants en aquest món, com interaccionar amb ell, conèixer-lo, investigar-lo i gaudir-hi a la vegada. No és tant difícil, el que passa és que acostumem a fer-ho difícil, però en vista del procediment d’aquesta assignatura i de tota l’experiència de la meva vida acadèmica, considero que el treball d’un bon docent és aquell que s’implica, ofereix propostes variades, combina teoria i pràctica, la seva aportació amb la dels alumnes, explica anècdotes...tot i que això suposi més treball per ell.

Per això mateix feia aquest reconeixement, al inici d’aquesta entrada, a l’enfocament que se li ha donat a l’assignatura, entre els dos professors, de forma conjunta, i també per separat, a les sessions pertinents a cadascuna de les magistrals i seminaris.

Tenir en compte com s’està portant endavant aquesta assignatura amb dos professors completament diferents, és el millor exemple que podem tenir per adonar-nos de com d’exigents hem de ser amb nosaltres mateixos per intentar al màxim fer un bon treball, oferint les màximes possibilitats als nostres infants. Segurament nosaltres hauríem après moltes coses igualment si aquesta sortida o el conjunt de l’assignatura en si, s’hagués fet d’una altre manera, on el contingut hagués estat, segurament, molt similar. De tot a la vida s’aprèn alguna cosa. Però jo no critico el contingut sinó la forma; el com el presentem, i com arriba a l’alumne i què pot extreure aquest d’aquesta nova experiència.

Finalment, comentar aquesta frase que va tenir força repercussió a la classe; Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber.

En penso, que és una citació molt ambigua. És cert que fent un salt en el temps i anant on tot va començar i es va iniciar, ens pot ajudar a entendre i comprendre allò que ha fet que et plantegis tornar a l’origen (un resultat, una acció...), però això no ha d’implicar saber. Potser implica reflexió, correccions, noves idees...

En penso, que per exemple des d’un punt de vista més científic, potser tornar a l’origen no és una mala idea perquè farà comprovar sempre la última teoria sobre alguna cosa o fenomen. Si partim sempre dels nous descobriments sense tenir en compte el que es sap anteriorment sobre el tema, segurament no s’estaran donant informacions del tot complertes i contrastades amb les anteriors.

Finalment no parlaré molta estona sobre les activitats que vam realitzar a la gimcana, ja que trobo que seria tornar a repetir la feina que vam fer de forma conjunta i que es veu reflectida en el dossier de treball que ja es va entregar. Tot i això, si que considero que cal fer-hi menció a alguns aspectes.

Tenint en compte el Currículum d’Educació Infantil podem veure que amb aquesta sèrie d’activitats es podrien desenvolupar aquesta sèrie de capacitats

1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma

• Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. (Es pot veure fàcilment a la prova de les escales).
• Assolir progressivament  seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres. (Confiar en ell mateix en fer les diferents proves, però també en els companys, ja que hi havia algunes en què havíem de ser guiats per ells, rebent informació de l’entorn per altres sentits que no fossin la vista).

2. Aprendre a pensar i a comunicar

• Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats Matemàtiques bàsiques. (Crear diferents raonaments, posar-los en comú, discutir les diferències, arribar o no a consens, crear per exemple; una altre activitat per la gimcana)

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

• Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. (Sentir-se part del grup i de l’activitat participant-hi activament i distribuint les tasques amb els altres membres del grup).

4. Aprendre a conviure i habitar el món

• Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes. (Molt relacionat amb el que comentava al segon punt del punt 1. El treball en grup implica resolució de conflictes grupals però també individuals).

• Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social. (No pot funcionar de forma cohesionada el grup de treball si no tenim unes formes de fer pautades prèviament segons valors morals o socials).

Per acabar fer esment a l’Annex 1 del Decret d’Educació Infantil a l’apartat de Descoberta de l’entorn, el qual, si el llegim detingudament ens podem adonar de la quantitat d’ítems que podem valorar i aprendre amb aquesta Gimcana i ens dóna una lliçó de la transversalitat que es fa de totes les àrees treballades en aquesta etapa, així com de llenguatges i expressió verbal, escrita, plàstica, gestual... De manera que fent algunes adaptacions podríem treballar aquesta mateixa gimcana amb nens tant de l’etapa infantil com a la primària, incorporant moltes capacitats i competències pròpies de cada etapa, com ja hem pogut veure.

Finalment, i ara sí que acabo l’entrada amb aquesta última aportació, m’agradaria recordar la sortida que vam fer a Can Coll, com una experiència amb una gran riquesa competencial, de la qual vam gaudir els més grans, i per tant imaginem com ho farien els petits, a la vegada que; aprenen nous coneixements, valoren el seu entorn, el cuiden, l’experimenten, el descobreixen, el manipulen...

Vam veure que la sortida estava molt enfocada al coneixement de la natura i viure quin és el procediment que tenen molts aliments, productes... des de la seva adquisició i preparació fins al resultat final.

Mitjançant l’itinerari i metodologia emprada per les diferents activitats a la masia, es treballen les diferents capacitats (àrees en el cas de l’etapa Infantil) i competències (en el cas de Primària) de forma completament transversal. Considero que si el que busquem són propostes profitoses i valorades pels nens, cal que es pugui oferir un context d’acció amb un contingut adequat i ric pels estudiants, de manera que estem lluitant per un nou estil de pensament, un mètode d’aprenentatge diferent.

TREBALL EN EQUIP-FORMACIÓ

VIDA-RESPONSABILITAT-CURA