Medi Natural: Connectem el FER i el PENSAR a l’etapa d’Educació Infantil

En aquesta última classe magistral ens hem adonat de la importància que té utilitzar una metodologia pràctica i teòrica a l’aula d’infantil.

Sempre, de forma general, acostumem a defensar que per aquestes edats les no es poden donar unes classes teòriques per què els infants no ho interioritzen igual que si ho fan de forma vivencial. Però realment poden aprendre només experimentant?

La realitat és que ha d’existir una connexió i lligams estables entre la teoria i la pràctica, ja que els nens no aprendran només de les experiències que tinguin, o serà un aprenentatge més limitat, que si el docent dona unes explicacions (prèvies, durant, al final de l’activitat...). els nens tot i que tenen una gran capacitat de raonament, no poden arribar per ells mateixos, d’una forma autònoma, al coneixement científic.

Com diu la lectura “La vida en una col i altres històries, de Perspectiva Escolar 343”; un dels avantatges més importants que ens pot aportar avui dia l’estudi dels animals és la construcció del “model” d’ésser viu. Aquesta modelització ens ajuda a passar fàcilment d’una visió de ciència dinàmica, que modelitza i transfereix. I es que com és en el nostre cas, en la cura d’un insecte pal, per molt que l’observem i treballem amb ell, els nens per exemple, no entendrien per ells mateixos que es tracta d’un insecte, i no d’un mamífer. Per això cal coneixement tant teòric com pràctic, que es complementin però que, a la vegada, estiguin al mateix nivell.

El nostre grup de treball, per exemple, des que vam tenir la responsabilitat de la cura d’en “Mashi Miru” i de compartir aquesta experiència, diferent al que estem acostumats, també ens vam haver de plantejar una sèrie de preguntes, necessitant per tant fonts per abastir aquesta base teòrica de la qual en teníem carències i així no només resoldre respostes, sinó tenir nova informació útil per oferir-li les millors condicions. Així que nosaltres com a estudiants adultes, de forma inconscient, ja vam optar per no quedar-nos amb la part pràctica i experimental, sinó que hem anat més enllà, per aprofundir en un aprenentatge més significatiu.

A més cuidant l’insecte pal, ens podem adonar que podem aprendre sobre els éssers vius, no només d’aquest en concret. Es a dir, que treballant i coneixent un ésser viu podem aprendre de molts altres, i això s’ha de tenir en compte perquè és la primera idea de modelització, ja que s’aprenen elements comuns.

En moltes ocasions no caldrà proposar temes de treball, perquè els mateixos nens moguts per la curiositat i el descobriment de per què i com passen les coses, formulen preguntes i fan les seves pròpies hipòtesis. D’aquesta manera podem aprofitar els seus interessos per treballar diferents continguts i saber com abordar-los.

D’altra banda, es possible que el que vulguem treballar amb els petits no sigui promogut per una idea sorgida d’aquests o per una pregunta plantejada. Així doncs, hem d’intentar despertar el seu entusiasme pels continguts nous i formular preguntes fomentadores d’interès, que permetin l’aprofundiment en el tema d’estudi, i fer sempre un anàlisi previ de què saben i quines experiències tenen sobre aquest, per així facilitar un bon aprenentatge. I dic un BON APRENENTATGE, ja que el fet de tenir en compte què saben, pensen, imaginen sobre un tema en concret, ajuda als docents a encaminar el contingut a impartir, i a col·laborar en el desenvolupament de pensament científic, el qual comporta un llenguatge i diàleg, raonament, experiències i pràctica, actituds i valors diferents.

Els alumnes van elaborant models mentals amb contingut científic, segons les representacions de fenòmens, els quals mitjançant la observació i el raonament poden abordar preguntes trobant respostes justificades. De la mateixa manera, seguint fent referència al mateix article “La vida en una col i altres històries, de Perspectiva Escolar 343” en fer noves observacions i plantejar-se noves preguntes, l’alumnat pot anar reconeixent com els nous fenòmens poden explicar-se amb models similars, encara que sigui a costa d’introduir petites variacions en el model inicial. Per tant, mitjançant la construcció de models, els infants poden donar respostes que s’apropin al model científic i entendre el món que els envolta.

Cal comentar, però, que la majoria de models conceptuals d'essers vius estan configurats per una sèrie d'elements que els determinen; hi ha 3 que són bàsics en tots els individus i que estan relacionats entre ells:

1.    Fluxes: alguna cosa que entra i surt. Es tracta bàsicament de matèria; com l’aliment, mucositat, cera, suor... o bé d’energia; com la calor. Es pot veure per tant que aquest intercanvi és un element clau ja que tots els éssers vius modifiquem i transformem el medi extern.

2. Funcions: es donen principalment 3:

2.1. Nutrició: respirem i ens alimentem

2.2.   Relació: els individus rebem uns estímuls els quals re elaborem per generar respostes.

2.3.   Reproducció: es pot donar a nivell individual (creixement de les ungles, cabell, reparació de la pell...) o amb la renovació i reparació de cèl·lules.

3. Estructura: com hem pogut veure a la magistral i amb la lectura que comentava anteriorment, dins del triangle de l’ésser viu, el que el composa és:

3.1.   Interacció: entre el tot i les parts

3.2.  Regulació: hi ha un ordre i desordre del cos (segons l’energia que necessitem)

3.3.  Dinamisme: l’estabilitat de l’individu i a la vegada els canvis que pateix en el temps.

Tenint en compte aquest resum de tot el que podríem treballar segons el model conceptual d’ésser viu, es lògic que ens adonem que amb els nens de l’etapa d’infantil, sembla que seria un bombardeig d’informació que no podrien assolir.

I es que del que es tracta es de precisament el que vinc a justificar durant tota l’entrada; connectar l’experiència de l’ésser viu treballat, amb com pensen sobre aquest.

Amb nens tant petits no es podran treballar tots aquests continguts i menys aprofundir com ho faríem amb persones adultes, però igual que primer s’ensenyen les vocals, i després com sonen quan es complementen amb la resta de consonants per aprendre la lecto-escriptura, amb això passa el mateix. No es tracta de centrar-nos en tots els continguts i voler-ho abordar tot. Si no de fer petites passes però ben fetes, ja que allò que aprenguin en aquell moment ho relacionaran amb aprenentatges posteriors i així aconseguiran construir un coneixement abstracte.

En un dels primers seminaris al laboratori, del qual ja vaig parlar a les primeres entrades del blog, vam fer una maqueta per grups explicant de forma gràfica què passava en l’insecte pal al menjar una fulla d’heura. Recordem que l’esquema final que vam posar en comú entre ja tot el grup i havent vist tots els models representats va se aquest:

	- Entrada, per on comença a menjar la fulla - Circulació de la fulla - Estructures (budell del insecte pal) - Transformació (hi ha espais on es transforma la fulla) - Absorció (l’insecte i, qualsevol ésser viu absorbeix, els nutrients propis de l’aliment. - Creixement (nutrients) - Sortida (defecación- materia no necesaria)

He volgut fer aquest recordatori, ja que sempre que anem avançant una mateixa s’adona de que tot el que estem aprenent està interrelacionat i al llegir la lectura “Ciències experimentals: propostes didàctiques, PERSPECTIVA ESCOLAR 292”, m’he adonat de que realment el treballar el dins i el fora en els nens amb el seu propi cos, imaginant què és el que els hi pot passar per a que es donin certes transformacions, com interaccionem amb l’ambient, com influïm en l’exterior i aquest en nosaltres... es pot fer mitjançant aquesta analogia amb un altre ésser viu. I a més considero, que si entenen un model d’esser viu, poden entendre qualsevol, ja que adapten tots els raonaments que han hagut de fer per entendre’n el primer, als nous.

Nosaltres ens hem pogut adonar de que l’experiència de l’insecte pal s’ha  convertit en contingut per nosaltres i també es un bon recurs per aprendre en l’aula d’infantil, com per exemple a grans trets:

-       Responsabilitat cap a l’infant i respecte pels éssers vius, es a dir, treball en valors.

-       Coneixements bàsics sobre què poden tenir en comú els éssers vius (creixement-nutrició-reproducció).

-       Treballar la procedència de l’insecte i estudiar i experimentar l’hàbitat de l’animal.

-       Comprendre el cicle de la vida.

-       En el cas que l’animal mori, treballar el dol.

-       Potenciar el treball en grup i cooperatiu; divisió de tasques, recerca d’informació.

-       Tenir en compte la importància de la pràctica, treballant amb una ciència més experimental, sense deixar de donar significat a la importància de les aportacions i intervencions dels educadors.