Medi social: Ubiquem-nos en l'espai

Per poder començar a parlar sobre aquest concepte, primer de tot m’agradaria citar una frase que ja hem pogut veure a la classe magistral:

“L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o una nena comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món. John Bale”

M’ha agradat aquesta frase per introduir el tema a la classe magistral i crec que també és encertat per poder parlar d’aquest ara en aquesta entrada. En penso que aquesta frase el que vol donar a entendre és que els nens tenen una percepció diferent a la que tenim ja els adults, la qual construeixen ells mateixos, des del moment que comencen a desplaçar-se de forma autònoma i per tant, des del seu punt de vista i el de les persones del seu entorn més proper. Això implica que els nens un cop inicien l’escolaritat a l’Escola Bressol o bé a l’Escola Infantil, ja han tingut unes experiències prèvies amb l’entorn; amb i en diferents espais, i la seva representació sobre aquests  acostuma a esdevenir segons la seva posició respecte els elements que hi ha en l’espai.

De manera que si demanem a  un nen, que té ja una mica de  domini de la motricitat fina i per tant del dibuix (que és una de les capacitats que parla el currículum per comunicar el que poden observar), que faci un dibuix de la seva habitació, casa, estiu, cargol...qualsevol cosa, seran, inicialment, representacions de l’espai força egocèntriques, relacionades amb les seves experiències anteriors (temps viscut). Amb el temps, aquesta representació d’espais pot anar creixent i fent-se més abstractes.

Tot i que hem de respectar aquesta visió i perspectiva que els infants tenen prefixada sobre els espais, el currículum és un document que treballa molt bé aquest concepte com un àrea important a desenvolupar des de la primera infància, i en el qual es proposen activitats d’aprenentatge.

El currículum destina de forma important tot un apartat a una àrea d’experiència i desenvolupament, relacionada amb aquest tema al qual anomenem “Descoberta de l’entorn”, el qual mostra diferents capacitats i ítems a tenir en compte en l’etapa d’Infantil com són per exemple de forma resumida:

-          Observació i identificació de diferents elements i ,qualitats d’aquests, de l'entorn.

-          Observació i identificació de fenòmens naturals.

-          Identificació  de  figures  tridimensionals.

-          Observació i identificació de l'entorn social i la diversitat de costums, procedències, llengües...així com la identificació de festes, tradicions, històries o llegendes de l’entorn proper (conèixer la cultura i tenir interès per les altres).

-          Identificació de diferents ocupacions  i serveis que desenvolupen  les persones

adultes de l'entorn.

-          Us de recursos gràfics per recollir i comunicar observacions.

-          Experimentació, interpretació i respecte per l’entorn.

-          Observació  i  reconeixement  de  semblances  i  diferències, així com les seves característiques específiques,  en  organismes, objectes  i  materials.

-          Ús  d'estratègies  de mesurament  de  longitud,  capacitat, massa, temps,  temperatura,  fent  estimacions  i  prediccions  i  usant  unitats  no convencionals.

-          Ús  d'estratègies  per  resoldre  situacions  que  requereixin  coneixements matemàtics. Verbalització dels processos i valoració dels resultats.

-          Entre d’altes...

Per tant tenint en compte això, segons la lectura “Teoria e historia” i la classe magistral, ens adonem de que hem de partir d’aquesta base que ja tenen els infants sobre l’espai per desenvolupar-la mitjançant aquest contingut curricular, i així podrem treballar i integrar conceptes respecte les següents categories:

Segons l’orientació:

Lateralitat: és clau per la orientación en relació amb els objectes en l’aprenentatge de l’espai.

Profunditat

Anterioritat

Segons la posició de l’objecte:

Interioritat: Defineix la situació d’un objecte en un espai concret.

Exterioritat: Defineix la situació d’un objecte en un espai concret.

Delimitació:Defineix el final o límit d’un objecte en l’espai.

Segons la posició relativa de l’objecte, es diferencia de l’anterior, perquè és tracta d’un intant o respecte el punt de vista en el que el mires (posició relativa).

Interioritat

Exterioritat

Secció

Contigüitat

Segons la distància:

Proximitat dels objectes de l’espai respecte a nosaltres

Allunyament, marcant la distància entre objectes

Intervals

Segons les mesures:

Números i relacions matemàtiques

Relació entre objectes i distàncies

Cal dir que per poder arribar a aquests últims calen sempre uns coneixements previs.

Es important remarcar que si partim d’allò que ja saben els nens i que els hi és proper, els nens adquireixen més fàcilment nous coneixements. D’aquesta manera mitjançant una teoria espiral, en què es donen uns paràmetres per a que els aprenentatges es donin de forma més factible, ja que construïm nous coneixements a partir dels últims que s’han adquirit. No es un aprenentatge que es nodreix del buit, sinó que parteix d’allò que coneixen prèviament. D’aquesta forma d’aprendre continguts li podem anomenar; zona de desenvolupament pròxim, on ajudem a desenvolupar el coneixement dels infants des d’on ells ja saben i no poden evolucionar-lo de forma autònoma donant així aprenentatges significatius.

Per últim comentar com es diu a la lectura “Teoria e historia”, l’espai i el temps no són una realitat objectiva, real i absoluta. Es una representació, fruit de les construccions mentals del individus, basades en les representacions mentals que ens fem de la realitat. No es tracta d’entitats reals, són construccions mentals, esquemes orientadors que posen ordre i sentit a tot el que ens envolta. Per tant més que de l’espai com una entitat absoluta, podem parlar de representacions de l’espai.

I pensant en això, he pensat en presentar aquesta simple vinyeta:

Mirant aquesta vinyeta i mitjançant la observació directa podem parlar de diversos aspectes relacionats amb l’entorn.

Per la nostra cultura (i molt segurament en altres), si mirem aquesta imatge tots farem la mateixa interpretació mental si responem a les preguntes següents:

- Què és el que passa?

- Com passa? Gestualitat, expressió facial, postura del cos respecte els objectes...

- En quin context es desenvolupa l’acció? (distinció de la figura i el fons, ambient...)

- Què significa per cadascú el lloc de l’acció?

- Què significa cada gest?

- Per què la situació està ubicada en aquest lloc i no en un altre?

- Quina vinculació té a la nostra vida quotidiana?

- Què en deduïm de tota aquesta historia? De què ens parla?

- En quin temps pot estar donant-se l’acció? (sempre es pot relacionar amb la temporalitat)

Seguint aquestes preguntes i adaptant-les segons l’edat dels alunmes, podem transitar per tots els nivells de comprensió de l’espai, desenvolupar habilitats tan importants com la observació, l’anàlisi i la interpretació.