Medi social: El temps

Tot i que quan parlava de l’espai m’adonava de que era un concepte força abstracte, el temps és un concepte encara més difícil d’entendre en un inici- procés lent perquè es tracta coses molt abstractes, intangibles, es pot comprendre amb la maduresa del raonament del nen.

Com parlava anteriorment en el cas de l’espai, al contrari que amb el temps es pot vivenciar molt més i així passar  a conèixer espais més abstractes. El temps, però, és abstracte per si mateix, i hem de ser conscients de que el temps passa i que l’hem d’omplir amb diferents activitats. Ja hem pogut veure a la lectura “Fundamentos teóricos para una didàctica del tiempo en las ciencias sociales” que la definició de temps és molt complexa com a tal, i per tant també ho és la seva comprensió.

Tot i això, si l’espai estava lligar a l’heterogeneïtat, podem dir que el temps està relacionat amb els canvis. Tot es troba en un canvi constant i aquests venen marcats pel temps, o en podríem dir també que aquests canvis marquen el temps. Poden ser interiors i exteriors, alguns perceptibles a la vista i d’altres que no, però som conscients de què es donen.

A més cal dir, que el concepte de temps pot ser molt diferent segons la persona, ja que és una percepció molt subjectiva, segons la experimentació vivencial.

Per exemple, quan una mare porta al fill a un parc per a que passi una estona al parc després d’estar a l’escola, i quan comença a enfosquir-se decideix marxar cap a casa. El nen no vol marxar i tindrà una sensació de que encara és massa aviat, s’ho està passant bé, i el temps ha passat massa ràpid. La mare però, possiblement està morta de fred perquè no té una actitud tan activa com el fill, i l’únic que vol es arribar a casa per donar-se un bany ben calent. En canvi, amb les compres de Nadal, la mare l’ha portat a la botiga de roba per provar-li un conjunt que li quedi bé per les festes. no porten més de 10 minuts a la tenda que el nen ja està fen rebequeries perquè vol marxar, s’avorreix...i el temps passa molt poc a poc.

Si parlem de temps a l’etapa d’Educació Infantil, cal que tinguem en compte tres tipus de temps:

1. Temps viscut: És la primera relació que té el nen amb el temps. S’ha de mirar des d’una perspectiva egocèntrica ja que, parla del temps que viu cada persona en concret i personalment, i per això és una vivència subjectiva del temps.

Amb els anys es veuen establertes una sèrie de pautes que acostumen a ser culturals, que ajuden a construir una marca temporal; marcant un ritme en el temps.

Alguns aspectes que treballem per delimitar aquest temps, que amb el pas del temps ja no té un caire tant egocèntric, sinó que es guien per aquestes pautes temporals, les quals són les mateixes per a tothom, són per exemple; el creixement (ets més alt perquè passa el temps), els aniversaris (cada nou any complim anys i ens fem més grans), la nit i el dia, les estacions de l’any.

2. Temps social:És un tipus de temps molt més complex i abstracte. En aquest temps el nen es comença a conscienciar de que el temps no passa només segons la seva única experiència, sinó que passa per a totes les persones, i cada una l’administra segons el seu parer. Mentre jo faig una cosa en un cert moment, la resta de persones del món en aquest mateix temps també estan fent alguna altre.

3. Temps històric: És aquell temps que ja ha passat i que deixa petjada. Són aquells fets que ja han passat en el temps i que queden en el record o plasmats en diferents fonts. Aquesta transmissió de fets històrics va començar mitjançant l’oralitat i el grafisme, però quan va aparèixer la escriptura es va poder tenir una visió més exacte dels esdeveniments que s’han donat al llarg del temps. I ja de l’escriptura també cal parlar de tots els mitjan de comunicació gràcies a la revolució de les tecnologies.

En aquest cas, els nens es quan comencen a evocar diferents vivències, objectes, persones...podent-les representar sense necessitat de viure-les en directe o tenir-les presents.

Cal tenir en molt en compte i treballar aquest tipus de temps en l’etapa infantil, ja què els infants han de saber que tots els seus actes i els d’altres persones repercuteixen en el present.

Es important que els nens coneguin la realitat social temporal, i és que tot i que hi ha una veritat empírica que és que l’any té 365 dies, el día 24 hores, l’hora 60 min... segons cada societat, es distribueix de diferents formes, per la seva cultura, clima, zones geogràfiques, etc.

I es que no totes les persones tenen el costum d’esmorzar cereals amb llet, o galetes, o una torrada! Sinó que hi ha altres persones al món que prefereixen, per costum probablement, saltxixes, ous ferrats i bacó...Cosa que nosaltres menjaríem per l’hora de dinar. El mateix passa amb l’hora de dormir. Hi ha gent que segons el país on viuen a les 19:00h del vespre, ja estan sopats i enllestits per anar a dormir!

I això no significa que la nostra forma de viure o la seva, siguin millors o pitjors! Sinó que són diferents i que la diversitat existeix.

Al principi els nens no tenen consciència del temps i per adquirir-la és molt més productiu si tenen uns hàbits i rutines preestablertes. De manera que els nens saben que després de sortir del pati, i rentar-se les mans, en poqueta estona es posaran a dinar. O que després de fer la migdiada, s’han de vestir i rentar-se la cara, per què una vegada es posin els pitet començaran a berenar.

Voldria destacar una forma de conscienciar de com passa el temps els infants com a mètode que s’utilitzava en una Llar d’Infants per a que tinguessin noció de quan tornarien a buscar-los els pares.

Era una classe que tenia uns nens molt angoixats sempre per l’arribada dels seus pares, es pensaven que els abandonaven, i semblava que transmetien aquesta preocupació als seus companys. Així que, les educadores van pensar una forma de que els infants no hi pensessin tant durant tot el dia... Van  veure que a la tarda, segons el moviment del sol quan s’anava amagant, la classe anava quedant cada vegada amb més ombra, però mai s’acabava d’enfosquir fins a tard, segons la seva localització. Aleshores van pegar al terra un dibuix d’un ocell gran i el van plastificar!

Els van explicar als nens que quan l’ombra arribés a tocar l’ocellet seria el moment en que els pares començarien a arribar a l’escola (ja que no tenien consciències de les hores).

A mi personalment em sembla al·lucinant el canvi que van patir aquest nens, ja que fins que no tocava l’ombra a l’ocell, no estaven constantment pensant en quan vindrien els pares, avis... i a més quan arribava l’ombra i tocava l’ocell era tot un entusiasme per ells, es quedaven allà parats mirant com anava cobrint poc a poc tot el dibuix.

Considero que és una forma molt bona d’incorporar el pas del temps en els nens, i cadascú ha de trobar la manera apropiada segons el grup classe, els seus interessos i preocupacions.

"Només hi ha dos dies a l'any els quals no podem fer res. Un s'anomena ahir i l'altre demà. Per tant, avui és el dia ideal per estimar, creurem fer i principalment VIURE" Dalai Lama