dimecres, 2 de novembre del 2011

Els contes com a formadors socials



Des dels temps més remots el conte ha estat una eina d’integració social, ja que era una forma d’integrar els valors que les societats confortaven. Aquestes històries han anat evolucionant al llarg del temps tot i que hi ha coses que no han canviat.

En els inicis els contes o històries eren narrats i es donaven per tradició oral, ja que no existia un registre escrit, i quan es va originar, s'ha de tenir en compte que, fins fa molt poc temps la majoria de gent era analfabeta i per tant no el podia descodificar. Així doncs, hi havia la necessitat de transmetre cultura, esdeveniments, història, preocupacions, valors, CONEIXEMENT, d’una forma que pogués ser clara i entenedora per a tots...petits i grans. Buscar un mètode que serveixi per fer un altre tipus de “lectura” diferent a l’escriptura, no és difícil de trobar ja que hem fet ús d’ell des dels temps més remots fins avui dia. El dibuix, podríem dir que és una llengua universal que pot connectar a totes les persones del món, tot i que li puguem donar significats diferents segons els nostres costums, cultura, experiències...


Uns clars exemples de transmissió d’informació són els dibuixos de la cova d’Altamira [fotografía de la dreta] on es veu reflectida una caça amb èxit i els mecanismes i estratègies per aconseguir-la.   Molt possiblement tant un xinès, com un rus, un català o un anglès...faria una interpretació molt similar d’aquests dibuixos[1].

Però a més d’això, us podeu imaginar aquests homes, cobrint el seu cos amb la pell dels animals, explicant al voltant d’una foguera mil i una aventures? Si, si, no siguem tan ingenus de creure que van ser les nostres àvies i besàvies les que van començar a explicar contes, els quals després ens explicaven els pares i fins i tot a l’escola els mestres!!!


Segurament els homes de la cova d’Altamira utilitzaven també aquestes històries, que ara nosaltres anomenem en molts casos contes, no només per cridar l’atenció dels nens sinó com una eina didàctica. Pensem-ho: què millor que explicar com es va enfrontar un grup de cinc homes a una manada de cérvols enfurismats, amb la força dels seus braços, la velocitat de les seves cames, l’agilitat del seu cos i la punteria de les seves fletxes com si fos un conte? Els nens aprendran i tindran en compte, molt probablement, les experiències dels seus pares i membres de la tribu quan hagin de ser ells els qui s’ocupin d’anar a caçar o d’ajudar-los en aquesta tasca. Segurament entre tots els homes de la tribu hi havia algun que tenia una competència oral més rica que els altres, i no puc deixar d’imaginar-me’l al voltant del foc calentó, amb aquest clímax que creen les seves flames i olor a llenya, explicant la història de la caça d’aquell dia, posant més èmfasi i canviant el to de veu segons la tensió del moment, perquè no hem d’oblidar que tot i que no ho fessin a consciència al haver estat una experiència pròpia i real, no podem evitar emocionar-nos quan ho expliquem, i això fa que la gestió de la pròpia mirada, els silencis, els interrogants...sorgeixin per si mateixos, tot i que nosaltres hem de saber com treure’ls-hi profit.

Tot i que sempre hem escoltat contes i fins i tot els hem arribat a explicar, quan se’ns  va proposar fer una representació, davant de la classe, sobre una sèrie d’imatges que es suposava que formaven una historia, anomenada “Cauen les fulles”, ens vam adonar de la imaginació i creativitat que comporta viure aquesta història tant per qui la explica com per qui l’escolta.
Per tal de poder treure tot el profit possible al nostre conte vam tenir en compte una sèrie d’ítems, que ens ajudarien a que l’audiència s’entusiasmés amb aquesta.

  • Pensar quin era l’objectiu de la trama i quins valors volíem que transmetessin, com en aquest cas la cooperació i col·laboració.
  • Utilitzar un vocabulari adient; introduint paraules noves i sense “infantilitzar” el diàleg o la narració. Utilitzar paraules que potser no són les habituals però que en el context on s'utilitzen, siguin fàcils d’entendre’s. Nosaltres a més vam intentar incorporar coneixements d’altres àrees com les matemàtiques, al fer que contàvem, o de medi quan parlem de la tardor i quins canvis es donen durant aquesta època de l’any.
  • Hem de mantenir un ritme i entonació adequada, ja que ajudarà a captar l’atenció i per això, és imprescindible.
  • Com que vam fer la representació del conte amb titelles, vam haver de ser molt expressius amb aquests animalons (expressivitat gestual) cada cop que intervenien, ja que no podíem gestionar la nostra pròpia mirada. De la mateixa manera la vocalització i focalització de la veu havia de ser molt clara i entenedora
  • També és important tenir en compte els silencis i els interrogants, ja que creen expectativa i a la vegada sorpresa. Els interrogants a més, es poden fer tant directament com indirectament, com és el cas del nostre conte, i així incitem a que els nens també hi participen en la història.
  • Finalment cal tenir molt en compte les estratègies i recursos de suport que farem servir per explicar el conte, com pot ser introduir sons, tenir un suport digital (visionat de diapositives en Power Point), cantar una cançó que hagin treballat i l’hagin aprés que estigui relacionada amb el conte... I sobretot no ens hem d’oblidar de crear un bon clímax, i fer que perduri fins al final de la trama.
Titelles protagonistes elaborades per la interpretació del conte "Cauen les fulles"; Escarabat,  Marieta, Cuc, Formiga i Centpeus



[1] Medi natural: I si ens fixem i ho pensem, aquests dibuixos formen part del mètode científic, es a dir, gràcies a aquestes primeres pintades, les futures generacions o si altres tribus o poblacions els descobrien, aquests coneixements es podien transmetre d’una forma diferent al registre oral, partint de la teoria de les persones que els havien realitzat. A més en aquests dibuixos potser no es veu només l’èxit d’una caça si no una possible estratègia per aconseguir-la, i per tant es possible que els homes de la prehistòria ja fessin les seves hipòtesis i prediccions amb els recursos que aleshores tenien. Per tant, si tenien en compte les teories inicials, o simplement els seus primers actes amb com s’adaptaven segons les situacions i quins descobriments nous feien, el que aconseguien era l’evolució i supervivència de l’espècie. 
 


diumenge, 23 d’octubre del 2011

Medi social: Fonaments. La societat actual i el nostre compromís


El primer dia de l’assignatura amb la professora Pilar, es va fer una introducció als fonaments i perspectives de la intervenció educativa a l’educació infantil en l’àrea de descoberta de l’entorn de les ciències socials, la qual vam completar amb les lectures llegides comentades al seminari amb l'Antoni

Hem reflexionat sobre tot el seguit de canvis que s’han donat en la història (llibertat d’expressió, dret al vot de les dones, l’Estat espanyol passa a pertànyer al poble...) i de com s'ha originat i comportat la societat actual a la qual anomenem xarxa, és a dir, un món complex on tot està interrelacionat i que ens pot provocar incerteses. A més amb la revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació aquesta societat xarxa s’ha intensificat encara més.

Això fa que ens arribem a plantejar una pregunta; Es possible un món sostenible si continua havent les desigualtats que podem trobar avui en dia?

Hem de tenir en compte i entendre que el món és un sistema que està interrelacionat i que cal col·laborar per a que la nostra consciència “productivista” passi a una consciència ecològica ja que el que nosaltres pensem és el que inconscientment i conscientment transmetrem als nostres alumnes, de manera que creixin amb aquesta consciència constructivista. Així doncs els educadors, pares i familiars hem de ser els primers en adonar-nos de la incidència del canvi que suposa aquesta nova societat, sentir-nos protagonistes d’aquest, implicar-nos i actuar per intentar que aquesta societat funcioni.
Nosaltres som models culturals per als més petits, i per tant cal decidir quina cultura volem transmetre i ser coherents per poder sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb els altres, sense partir dels prejudicis establerts per nosaltres mateixos. Per tant, cal que siguem conseqüents amb els nostres valors, principis i accions.


Hem de tenir en compre que l'aprenentatge dels nens es donen en forma d'espiral i per tant qualsevol aspecte el podem estudiar i treballar en totes les edats, com es per exemple, la sostenibilitat. A més el com treballem això (formant grups de treball, de forma individual, l'estructuració de la classe...) marcarà la perspectiva ètica de l'acte educatiu.


Es molt important que tinguem en compte que entre el pensem i l'acció poden haver contradiccions, de la mateixa manera que les pot haver entre el que volem comunicar intencional i conscientment i el que comuniquem inconscientment. No podem parlar als nens del reciclatge i la seva importància si després nosaltres a l'hora del pati llencem el paper d'alumini a la paperera orgànica, perque el que estem fent es donar un missatge contradictori sense adonar-nos.

“M’agrada fer la comparació de que la societat xarxa és com cosir un gran vestit i tots els fils que s’entrelliguin per finalment donar el resultat que et farà enlluernar, però que a la vegada si toquem el fil equivocat, podem enviar al no res tot el que havíem aconseguit. Tot i que la frustració, tristesa i desmotivació serien les primeres sensacions que podriem experimentar, el que cal es precisament no rendir-se, no queixar-se i actuar! I no esperar a que algú et solucioni aquest entramat de fils, perquè si no comences tu a posar-hi ganes i tenir empenta, ens tornarem una societat conformista...fins al punt de donar-nos igual portar el vestit desitjat”.



Imatge realitzada després de la sessió magistral, segons la meva visió personal, que simula totes aquelles idees que han anat sortint, representant que vivim en el món de la revolució de les noves tecnologies i de la informació, de manera que la comunicació i coneixement de successos, esdeveniments i cultures de tot el nostre entorn pot estar a l’abast de tothom, i hem d’aprofitar aquest poder tecnòlogic per aconseguir un treball cooperatiu entre la societat, ja que el món està a les nostres mans

Medi natural: Què aprenc mirant un insecte pal?


Per començar, m’agradaria comentar la incertesa que hem va suposar el fet de tenir que cuidar un insecte pal, en grup, durant el primer quadrimestre de l’assignatura, ja que tot i que la part de Medi Naturals la podem relacionar fàcilment amb els éssers vius, no acabava de trobar una relació amb l’aprenentatge que hi podríem fer.
Dit això, i després de fer dues sessions magistrals i el primer seminari, cal dir que aquesta sensació ha canviat, i penso que amb aquesta experiència puc posar a la pràctica tots aquells coneixements i informacions que s’exposen a les lectures recomanades i a les classes teòriques, les quals ens ajuden a desenvolupar la nostra competència científica.

Per desenvolupar aquesta competència científica, segons la lectura; “La construcció del coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?” i “Què comporta desenvolupar la competència científica?”, cal coneixement (classes guiades, lectures...) i interacció amb el món físic (cuidar insecte pal), que és precisament el que estem realitzant fins al moment en aquesta part de l’assignatura, de manera que a més de desenvolupar la competència científica l’estem aplicant de forma autònoma o grupal i de forma significativa (li donem una utilitat a tota la informació que rebem per afavorir la supervivència i benestar del nostre insecte pal).

Per poder fer un bon aprenentatge de les ciències, s’ha creat un context específic, i això ha fet que es promogués una redescripció del coneixement. Es a dir, hem passat d’intervenir o interpretar la realitat des d’un coneixement intuïtiu a investigar (quin tipus d’hàbitat necessita, què menja...), fer hipòtesis, obtenir dades, buscar evidències i usar-les per construir arguments nous (vam descobrir al parlar amb el professor encarregat de la cura d’aquests animals, que el nostre insecte pal no menjava durant els primers dies, ni fulles de roser ni les fulles recent caigudes dels arbres, ja que al néixer i criar-se a la facultat de la Universitat només menjava un tipus de fulla agafada fresca dels arbres que hi ha a la zona del servei de bombers, semblant a l’heura), prendre consciència i explorar possibilitats i limitacions (per decisió comuna entre les membres del grup vam decidir que l’insecte pal seria cuidat cada setmana per cadascuna de nosaltres i que si una no podia optar a agafar les fulles, altres ens encarregaríem de facilitar-li. També li hem canviat l’hàbitat, del pot de cristall amb el que el vam transportar inicialment, per una peixera de plàstic més gran, a la qual li vam posar terra com a base i altres fulles com les de pinya per construir un hàbitat més favorable al seu creixement, ja que vam descobrir que com en el cas de la lectura “Observar i mantenir grills a l’aula per construir el model d’ésser viu”, el desenvolupament del nostre insecte pal no només venia condicionat pel seu aliment sinó per les mesures del seu terrari artificial).


Fotografia de Mashi Miru a l’ambient inicial on vam començar a observar-lo (esquerra), i al terrari artificial creat per les components del grup de forma consensuada (dreta).

En definitiva, considero que estem fent un aprenentatge com a descrobiment on el límit amb l’aprenentatge com a construcció de nous coneixements es veu poc definit. Estem elaborant el propi coneixement per interpretar la realitat però fem aquesta redescripció del pensament on les nostres idees prèvies evolucionen en altres més properes a les científiques gràcies a la vinculació amb l’experiència i l’observació sistemàtica de l’insecte pal. Per tant es dóna una informació que la posem en pràctica conscient o inconscientment, de manera que connectem i actuem per tant en la pròpia realitat i la contrastem amb altres persones, relacionant el pensar, fer i comunicar.


Per concloure aquesta entrada, fer referència a l’última classe del primer seminari de ciències a la qual vam haver de plasmar en paper en forma de dibuix, quin és el procediment que es fa dins de l’insecte pal des de que es menja una fulla fins que expulsa la resta, que no incorpora pel seu creixement i desenvolupament, amb una altre forma (excrement).
Això ha implicat un procediment científic, ja que hem hagut d’elaborar un material de forma conjunta, treballant en equip i prenent decisions immediates. També hem pogut veure la capacitat de diàleg de cada equip de treball i la tolerància a les diferents idees que podien tenir cadascuna de les components.

Tant important com això ha estat, posar-se d’acord i defensar quines idees teníem cada una de com es donava aquest procediment, analitzar les possibles discrepàncies, i acordar com procediríem finalment. Així doncs construíem el nostre propi discurs científic.
A més es veuen reflectides aquelles dues frases que vam comentar a la primera classe magistral;
  • “Solo se ve lo que se tiene ya dentro del ojo.”
  • “Nunca siempre igual, nunca siempre diferente.”
I es que aquells dibuixos que vam fer cadascun dels grups, en cap cas van ser realment la idea mental que teníem del procediment d’alimentació i digestiu de l’insecte, sinó que és la representació mental de cadascuna de nosaltres posada en comú i plasmada en paper, per tant, en cap moment podem saber realment el que pensem tot i que ho intentem representar.
En el dibuix del meu grup, a més es veu reflectida la segona frase, ja que tot i que no sabem exactament com és un insecte pal per dins, hem fet una analogia amb el cos humà, que com que l’hem estudiat estem partint d’una altre coneixement que ja tenim.

 Fotografia del treball final realitzat en equip; representant el procediment que fa l'insecte pal des de que menja i fa el procés digestiu fins que n'expulsa el que no abosrbeix.